Es coneixien d’una pujada anterior. Tots dos havien fet el camí des de Cadaqués, sense conèixer-se, i havien arribat al monestir gairebé al mateix temps. L’un era de Vilajuïga, l’altra d’una vila llunyana.
Aquest any han tornat a coincidir. La Pujada és això també — el retrobament inesperat amb gent amb qui compartim un camí, encara que sigui un cop l’any.
Hi ha amistats que neixen d’un sol pas compartit. Els camins de Sant Pere de Rodes guarden moltes d’aquestes històries silenciuses.