La tradició dels camins de pelegrinatge cap a Sant Pere de Rodes és tan antiga com el monestir. Durant l’Edat Mitjana, el cenobi benedictí era un centre espiritual de primer ordre, vinculat amb els camins de Sant Jaume i amb la xarxa monàstica d’Europa.
Els orígens
Des del segle X, peregrins, viatgers i veïns dels pobles veïns pujaven a Sant Pere de Rodes per dispositiu religiós, per devoció o, simplement, per visitar un dels llocs més emblemàtics de l’Empordà. Els camins eren múltiples — cada poble tenia la seva drecera, la seva senda, el seu mas i les seves fonts.
La recuperació moderna
Després de segles d’oblit i en perill de desaparèixer per l’avenç dels boscos i la pèrdua de la memòria oral, els camins han estat recuperats per iniciatives associatives i veïnals. L’Associació Via Pirena va néixer per coordinar aquesta tasca de recuperació i divulgació.
La primera Pujada moderna
La primera edició moderna de la Pujada va aplegar centenars de caminants dels nou municipis. Des d’aleshores, la convocatòria s’ha consolidat com una de les cites més importants del calendari empordanès, amb participació creixent any rere any.
Anys jubilars i celebracions
En anys especials — jubilars, mil·lenaris i altres efemèrides — la Pujada ha tingut un caràcter encara més solemne, amb la concessió de la credencial de Sant Pere de Rodes i amb cerimònies d’inauguració oficials.