Hi ha un temps que no es mesura en hores ni en diners — el temps lent de caminar, de contemplar, d’escoltar la història dels llocs. La Pujada a Sant Pere de Rodes n’és un d’aquests temps.
Mentre pugem pel camí, les hores deixen de comptar igual. Els pas ens ritma, el paisatge ens ofereix la seva conversa silenciosa, i cadascú es retroba amb el ritme propi.
Aquesta lentitud és, segurament, el regal més valuós de l’experiència. En una època en què tot es vol immediat, caminar és un acte gairebé revolucionari.