DOS VIATGERS

Per Núria A. Aymar

Quatre dies de viatge des d’Hostalric amb parada i fonda a Figueres és el que havien trigat per  passar a veure els parents de la Selva de Mar. Havien passat molta set, perquè  aquells dies de maig varen ser inusualment calorosos. Avinyó i la cort del Papa encara quedaven lluny i el genet va pensar que fer trencall i raure al poble dels pares seria gratificant.

La família  va rebre el genet i a la mula amb les festes de qui rep un parent que fa temps, molt de temps que no veu. Van parar taula i al foc de la llar, al perol, es coïa una sopa revifadora i hidratant que li van servir al genet amb les escudelles de mudar. La mula va ser instal·lada a la quadra amb bon farratge i una semal plena d’aigua fresca per abeurar-se.

Si heu d’anar a Avinyó passeu per Sant Pere. Hi ha festa grossa!- Li varen dir al poble.

La mula trescava lentament el camí que mena al monestir. Anava fent el pendent amb la  paciència de la vellesa. El genet dormitava amb el gronxat de les anques de l’animal i l’escalfor del sol.

Començaven a veure els primers romeus que s’enfilaven munt enllà i això va deixondir el genet i inquietà la mula. Aquella gent era diferent als ulls del dos viatgers. Homes i dones i mainada amb roba estranya, de colors molt vius i textures totalment desconegudes, potser vingudes d’orient. Les espardenyes eren de materials que no havien vist mai, exòtiques. A les mans duien bastons, fins i tot els més joves.

Per tots dos el paratge de la infantesa era vagament conegut, la parla i la cridòria del caminants els hi era familiar, la comprenien tot i trobar-la estranya… Van decidir seguir la gentada i van arribar a Santa Creu de Rodes.

La imatge que van rebre el genet i la mula va ser colpidora. Que li  havia passat al poble?  I els vilatans  que ells esperaven trobar i saludar? Les cases eren enrunades, mig per terra. De cop els viatjants es van trobar en un lloc incògnit on l’única cosa que  coneixien  amb penes i treballs era l’església.

La mula tenia molta set, la bromera que treia per la boca va preocupar el genet i amb recança i pertorbats es  van acostar a un home que hi havia a la plaça – l’abeurador pel bestiar? Va preguntar el genet.

L’home se’ls va mirar sorprès de fit a fit,  com aquell que veu un gravat de temps remots i els va assenyalar quatre galledes vermelles  de plàstic a vessar d’aigua, que l’organització de La Pujada tenia preparades pels gossos.